la mort de l'avi

ahir soterrarem el meu avi, el iaio, l'auelo. en els temps que corren, més que mai abans potser, hom se n'adona de la rapidesa amb la que desapareixen els móns del passat - les sèquies on nadavem, els horts, les eres,... espais geogràfics que formen part dels records de la infantesa, que és el més entranyable dels móns .
els iaios són generalment al capdavant del paradís de l'infant.
ahir passarem per l'esglèsia perquè l'home, que va veure passar tot el segle xx amb 94 anys complits, no deixà dit amb claredat que no la volia veure ni en pintura en el passeig final. aleshores allà hi erem, un parell de files de rojos com si forem lloros en un bosc mediterrani, fora de lloc, ignorants de les martingales i les cantineles que sonaven per darrere.
el rector només feia que repetir-nos allò de la vida eterna i la ressurrecció dels morts, un discurs genèric aplicat a una persona que no coneixia de res. Sí, l'avi encara és viu: en els records de la gent que l'estimavem, personals i intrasferibles. Sí, l'avi ja és al cel: com jo l'imagine, a la cuina de la vella casa preparant dels coquetes de cacau i una coca de llanda amb la iaia Joaquina.
a la mediterrània fem de la mort una cosa molt fosca i personalment em molesta que encara siga l'esglesia qui monopolitza els tràmits cabdals de la vida de la gent del poble, la gestió dels sentiments en aquests episodis tan personals. és evident que l'adoctrinament en la por portat a cap per els segles dels segles continua donant resultats.
tanmateix, jo no tinc temor de déu - em fan molta més por els homes!- i quan em faça major no deixaré que aquestes coses es repetisquen en la familia.

Carta de presentació

Encete aquest blog amb moltes reserves i dubtes. Entre d'altres, estic d'acord amb el que comunica aquella dita anglesa, "les opinions són com els culs: tothom en té una", pense que hi ha sobresaturació per totes bandes. Tanmateix, m'he plantejat que com a persona que manté una activitat pública de vegades sent la necessitat d' exposar el meu punt de vista personal per desmarcar-me'n - amb matisos i potser, contradiccions- en un context que sovint es decanta a fer bosses de pensament a gust de consumidor en les que cabem tots si hom considera adient fer-ne us per una determinada causa o batalla.
Potser també, açò és un resultant de una idea que assumisc, que diu que gairebé res és blanc o negre, que el món i les relacions que em creat són massa complexes per simplificarles tan sovint i superficialment per tal de formar tribu, banda, colla, etc
Han passat les eleccions més pròximes - les que semblen més democràtiques- i encara no he eixit de la perplexitat pels resultats. De perplexes n'han d'haver molts sens dubte. La societat valenciana continua l'adoració del "becerro de oro" i ha legitimat la corrupció en les urnes.
Anem a veure que ens inventem ara.

l'autodestrucció

L’autodestrucció

L’autodestrucció
Conscient
Lenta i metòdica
Una opció
El germen n’és un odi primari
O no
Potser és rebuig a la norma només
Un posat poètic
Un mirar de restar-ne importància
Un crit o un vòmit sincer
Dolorós com un part
Llibertat i necessitat d’expressió
La lletjor trenca l’espill
Perquè no suporta la imatge que hi veu reflexada
Manifestació de la soterrada tristesa davant de tanta vanitat
Barata

N’HI QUEDA MÉS

A tots els que us heu perdut

Per la dèria dels diners

Al polític corromput

idealista d’altres temps

N’hi queda més

A l’amic que ja no ho és

Perquè ha pujat de nivell

A l’obrer tan satisfet

Amb les miques del senyoret

N’hi queda més

Al respectable veí

Tan contínuament pendent

que s’ofega per tenir

Perquè creu que això el fa ser

N’hi queda més

Al covard que viu refugiat

En l’homogeneitat del grup

De discurs feble i copiat

Que utilitza com a escut

N’hi queda més

Al consumidor compulsiu

Amb poder adquisitiu

Que pensa que tot té un preu

I mentre compra s’hi sent viu

N’hi queda més

Al gran espèculador

Dedicat a acumular

Tot esperant el moment

En què ens l’ha de clavar

N’hi queda més

Al creador de necessitats

Al director del banc mundial

Als hipòcrites del fons

Monetari internacional

N’hi queda més

Al propietari universal /amb vocació celestial /que es permet la decisió

Sobre terres i animals / n’hi queda més/ n’hi queda molt més