mercat de vic

viatjarem a vic. un altre any. a mi m'encanta allò. els primers anys que hi vaig anar no coneixia gairebé ningú. ara al recinte firal em retrobe amb moltes cares conegudes i m'alegra veure'ls. donaren els premis puig porret a la una. no em va caure la grossa, que van rebre la troba kung fu. a la resta ens donaren un tub de metacrilat que pot tenir molt diversos usos: per exemple, si te'l poses sobre els ulls te'ls desfigura com si fos un espill d'aquells màgics que hi ha a les fires d'atraccions. també pot servir com a pal de reposteria per aplanar la pasta de la pizza. un trofeu útil de debó.
després dinarem al restaurant la melba. un menú exquisit. fins i tot l'alcalde hi era a la taula. gran contrast amb les autoritats del pv que ens defugen com la
pesta.
tocarem a les 20.30. no acabarem el concert perquè el regidor d'escenari ens va forçar a tallar - la qual cosa ens semblà una manca de respecte- i mentre ens menjàvem per les rodalies un entrepà de llonganissa d'osona alguna cosa ens cridà l'atenció des de l'escenari: era la shica, la zíngara rapera, un bruixa encisadora d'aquelles que posa el públic sobre la palma de la mà. la seua proposta em sembla fantàstica per contundent i senzilla alhora. encara no tenen disc però van tot just a gravar-lo. crec que escoltareu parlar d'ella.
pel que fa a nosaltres fou el darrer concert de felip santandreu en el grup. ara a preparar frankfurt amb el grup habitual de quart creixent: tenim ganes de tornar a tocar junts!

premis i tardor

la cultureta repren el curs. l'estiu gairebé no existeix, sobretot agost, que és com el dia cap d'any dels mesos: hi apareix al calendari però no passa mai res.
passat dimecres a sant boi em donaren un dels premis altaveu d'enguany per "quart creixent". és una bonica manera de retrobar-se amb l'any. un altre dels premiats era quico pi de la serra que estava de vacances a guatemala i per tant no hi era present. em va decebre no trobar-me'l allà perquè és un d'els artistes que paga la pena com a persona. coneixer una mica la seua trajectòria i els seu posicionament m'ha fet sentir que ens movem en un espai comú.
la gent d'allà estupenda com sempre, encara que sempre acabem més o menys parlant dels temps que corren per a la música i totes les seues derivacions professionals. sembla que, en aquest cas, tot passat fou vertaderament millor.
a mi els premis, com a tothom supose, m'incomoden - per ser un fet absolutament excepcional en la meua vida- però clar, a ningú no li amarga un dolç! i he d'aclarir que hi ha premis i premis. la meua reacció quan els premis ovidi no fou la mateixa perquè a la terra on m'ha tocat viure res no és normal, entre d'altres consideracions que no venen a cas.
en canvi la tardor m'agrada força. ací almenys sol fer el millor dels oratges. tanmateix, sempre hi ha una sensació de canvi, per molt que aquest canvi siga anual i ja habitual, que supose ocasiona un cert atac a les neurones amb conseqüències no del tot agradables.
en el meu cas arriba de la mà de les festes del poble, un temps, com els nadals, difícil per a mi, que odie els periodes de festa imposada en els que tothom té la consciència alliçonada amb el que s'ha de fer. em costa deu i ajuda compartir cap espai amb una massa de gent amb la que estic molt en desacord i sobretot, el que aquestes setmanes et posen davant dels nassos, per si no te'n havies adonat o no ho pateixes suficientment, és el colp de la sensació de viure en una societat malalta, però malalta de debò, cap broma.
el proper dissabte és 15. ens veiem a la plaça major de vic.