Per la dèria dels diners
Al polític corromput
idealista d’altres temps
N’hi queda més
A l’amic que ja no ho és
Perquè ha pujat de nivell
A l’obrer tan satisfet
Amb les miques del senyoret
N’hi queda més
Al respectable veí
Tan contínuament pendent
Perquè creu que això el fa ser
N’hi queda més
Al covard que viu refugiat
En l’homogeneitat del grup
De discurs feble i copiat
Que utilitza com a escut
N’hi queda més
Al consumidor compulsiu
Amb poder adquisitiu
Que pensa que tot té un preu
I mentre compra s’hi sent viu
N’hi queda més
Al gran espèculador
Dedicat a acumular
Tot esperant el moment
En què ens l’ha de clavar
N’hi queda més
Al creador de necessitats
Al director del banc mundial
Als hipòcrites del fons
Monetari internacional
N’hi queda més
Al propietari universal /amb vocació celestial /que es permet la decisió
No comments:
Post a Comment