el vaixell de terra surca el mar dels dubtes

nosaltres visquem a un earthship. és un terme de l'anglés que vol dir vaixell de terra, un model de construcció i vivenda desenvolupat per l'arquitecte- i rocker- americà michael reynolds que es basa en l'autosuficiència - aigua i energia solar- i utilitza tècniques de construcció a l'abast de tothom, a banda de materials reciclats com rodes de cotxe, llaunes i ampolles.
al 2003 construirem una cabana - o hut, el mínim possible- i ens posarem a viure allà, feliçment. des d'aleshores portem entre mans la construcció d'una casa molt més gran que cada vegada tenim més a prop d'acabar. l'important no és ja l'obtectiu sinó el procés en sí. hem tingut gent de tot lo món a casa, bé siga per ajudar o per mirar. hem fet el que no sabiem que podiem fer amb les nostres mans, la creativitat estimula l'autoestima i nosaltres hem creat una cosa bella i pròpia, una tros de realitat pels qui moriran somiant altres móns. en l'escala de prioritats al meu cor, la casa va prenent-li lloc a la tasca musical.
comencí a tocar fa 25 anys i sempre he posat la música per davant de gairebé tot. sempre fins ara: les plantes van prenent-li lloc a les notes, l'adob a les lletres, el goig de fer creixer fruita o verdura i menjar-te-la amb bona companyia a la guitarra. a més, dubtes en tinc contínuament. per exemple dubte si en un món tan absolutament saturat de missatges hi ha cap necessitat dels meus. he d'admetre que la situació cultural que es pateix a la terra on m'ha tocat viure té molt a veure: desencisaria fins al més capficat dels creadors. ací ser un artista lliure és més difícil, tot es complica de manera kafkiana i incomprensible. donades les circumstàncies ú s'ha de plantejar si paga la pena acabar sent esclau d'un somni d'adolescència per tal de continuar alimentant un ego que per altre costat porta- en el meu cas -un bon grapat d'anys en deconstrucció.